La karateka villenense torna de Leipzig (Alemanya) amb un segon lloc dins de la categoria Kumite Femení Sènior –65kg en el Mundial IFK
- Com va ser la teua preparació per al Mundial IFK? Quins aspectes vas treballar amb més intensitat?
La preparació va ser intensa, ja que, havia de compaginar els entrenaments amb els estudis. Justament el mundial m’ha enxampat després d’haver fet la preparació per al campionat nacional al març, per la qual cosa continue entrenant de la mateixa forma per a mantindre el punt físic i mental que havia aconseguit.
Com a estudi Medicina en la UMH de Sant Joan d’Alacant, és a dir, lluny de Villena que és on pràctic karate; quan estic en la universitat prioritze els entrenaments en el gimnàs de força i de resistència explosiva. Tots els entrenaments els intente quadrar depenent de si tinc pràctiques a l’hospital o no, classes a les vesprades i estudiar per als exàmens. Llavors els entrenaments de karate els realitzava els caps de setmana (divendres, dissabte i diumenge).
Sí que és veritat que he pogut entrenar estos mesos més a Villena entre setmana, per la qual cosa anava al gimnàs als matins abans d’estudiar i a karate a les nits.
En el gimnàs realitzava entrenaments de força i explosivitat enfocats a obtindre una potència òptima a l’hora de colpejar i enfortiment de les articulacions per a previndre lesions. En els entrenaments de karate, s’enfocaven les classes al combat realitzant exercicis de combinacions de tècniques específiques amb pao i manyoples, treball de pressió, assalts en el sac simulant els temps de competició, rondes de combat a diferents temps; a més de realitzar les classes impartides per la meua Shihan amb kihon, anat geiko i katas.
A més de treballar la part física i tècnica, vaig realitzar exercicis de visualització i ancoratges pautats en teràpia que vaig realitzar per al campionat nacional i em van ser molt útils.
- Com va ser el teu recorregut en el campionat fins a arribar a la final? Recordes algun combat especialment difícil?
Fins a arribar a la final vaig haver de realitzar 3 combats:
Huitens: Combat contra Karina Dossimova (Kazajistan). Vam fer 2 extensions (2 min + 2 min). Primera presa de contacte en el campionat, sentint-me molt fort, però estant molt estàtic (cosa que millore en els següents combats).
Quarts: Combat contra Oliwia Malecka (Polònia), vam fer 1 extensió (2 min), on sentia que dominava el combat, combinant tècniques de cames millor i estant menys estàtica. Molt contenta perquè en els últims 40 segons vaig mantindre un ritme de pressió molt alt.
Semifinals: Combat contra Reká Kerekes (Hongria), vam fer 1 extensió (2 min), em vaig sentir com en el combat de quarts.
En la final contra Agnes Westrin (Suècia), la primera extensió era de 3 minuts en la qual sentia que el combat estava molt igualat, estava molt contenta amb el meu treball i sentia que anàvem a fer una segona extensió. Però en els últims 30 segons que estava pujant el ritme de la pressió, la competidora em va fer wasari amb un maegeri en la cara; llavors atés que ja quedaven pocs segons m’era impossible remuntar-lo. Encara que ho vaig donar tot fins que va acabar el combat.
No vaig sentir que cap combat fora especialment difícil, l’única cosa que destacaria que em dificulte estar més estàtica i tindre més estabilitat va ser que els tatamis semblaven molt nous llavors esvaraven. Però intente enfocar els combats de diferents formes perquè això no em perjudicara.
- Quin paper juga la preparació mental en una competició d’este nivell?
Per a mi la preparació mental és superimportant, ja que, encara que físicament estigues genial, si no tens una bona base mental, pots perdre el focus i autosabotejar-se en qualsevol moment. Atés que ja porte molts anys competint, crec que tinc una base de preparació mental molt treballada amb estratègies i ancoratges que utilitze tant en el karate com en la meua vida diària. Això partint que sí que hi ha hagut moments en la meua carrera en els quals el cap m’ha fallat, però això va fer que fora conscient de la importància de millorar este aspecte.
Voldria destacar que algunes estratègies les vaig aprendre gràcies a la teràpia que realitze amb la meua psicòloga fa uns anys i enguany, vaig decidir anar a teràpia d’hipnosi enfocada a la competició, per a treballar la visualització i l’autosuggestió.
- Quins aprenentatges t’emportes d’esta experiència internacional?
El que més m’emporte d’esta experiència és el molt que he treballat fins a eixe dia i com he afrontat este objectiu. Per a mi és molt més important el camí que els resultats. Sí que és cert que a tothom li agrada guanyar, però també cal saber perdre i aprendre de totes les situacions. Per a mi, este segon lloc em sap com un primer lloc per l’orgullosa que estic de la meua actuació en el campionat.
A nivell de competició, és la primera vegada que competisc des del demà primerenc (primer combat a les 10.30/11 hores) fins a la tard-nit (final a les 20.20 hores), llavors he pogut viure el que és gestionar eixes hores. També he conegut a nous competidors d’altres federacions i hi havia molt bon rotllo.
- Quins són els teus pròxims objectius esportius a curt i mitjà termini?
A curt termini, a la fi de setembre tenim el campionat d’Europa de l’EKO a Hongria en el qual possiblement competix tant en katas com en kumite. En el qual vull ser la meua millor versió, ja que, tinc quatre mesos per davant de treball intens i crec que ara mateix tinc una bona base, encara que hi ha cosetes a polir.
A llarg termini, m’encantaria poder competir en un campionat del Món per pesos o en un Open al Japó, crec que és el somni de qualsevol persona que practica un art marcial.
- Finalment, hi ha algú a qui t’agradaria agrair especialment per haver-te acompanyat en este camí?
Vull agrair a tota la gent que m’aporta el seu granet d’arena en este camí tant en l’esportiu com en el personal. Especialment a la meua família que sempre estan donant-me suport en tot el que faig i als meus avis, que encara que ja no estan, soc el que soc gràcies a ells.
A mi Shihan per confiar tant en el meu i traure sempre la meua millor versió. A les meues amigues mèdiques que són ací dia rere dia i els vull moltíssim. A la FKE i a tota la gent que la integra, que cada campionat us sent més família. Als meus companys del dojo, que sense vosaltres jo no estaria on estic; ens necessitem els uns als altres per a entrenar i motivar-nos.
A Andrea per ser la meua germana major, la meua compi d’entrene i la persona que sempre m’impulsa a ser millor. I finalment, però no menys important a Pedro, el meu altre germà major i el meu millor amic; que ha estat enguany súper a full amb mi tant entrenant, com estudiant, com en l’oci. A més que m’acompanye al campionat i va ser el meu coach, sempre trau el millor del meu i això és d’agrair.
