La plata en el Campionat de Tòquio Sènior Pesos Pesants dins de la categoria +80kg ens parla de la seua actuació en el torneig i reptes esportius
- Què vas sentir en pujar al podi en el Campionat de Tòquio Sènior Pesos Pesants?
La veritat que poder arribar a una final al Japó no és gens fàcil i sens dubte este primer trofeu aconseguit en terres nipones ho recordaré sempre.
Sent molta gratitud i felicitat. Això és un somni que tenia des de xicotet.
- Com vas enfrontar mentalment i físicament el repte de barallar contra rivals que et treien fins a 50 kg?
Soc una persona que li agraden els desafiaments, ja que haguera pogut barallar en una categoria menor de pes, però com en eixa categoria estava un dels meus amics de Costa Rica amb el qual he compartit tot el viatge, vaig decidir barallar en un pes superior i prendre la responsabilitat.
Ho vaig afrontar predicant amb l’exemple que sí que es pot per molt gran que siga el rival. Una de les raons per les quals es va inventar el karate va ser per a poder defendre’s de persones de major grandària i guanyar a rivals més forts. Així que el treball tècnic i l’estratègia va ocupar la major part ací.
En este cas, vaig tractar de mantindre una distància llarga en el primer minut de combat i a nivell físic jugar molt amb la meua velocitat i potència, entrant i eixint ràpidament per a rebre el menor nombre de colps possibles alhora que esgotava al rival, ficant cada vegada més ritme de combat i volum de colps a mesura que anaven passant els minuts.
Mentalment, també em cresc amb rivals més grans i sempre és una cosa que afronte de manera positiva: com més gran és, més buits té.
- Eres preparador físic de més de 327 lluitadors. Com va nàixer el mètode MYURA i què el diferencia d’altres enfocaments d’entrenament en esports de contacte?
Correcte, en total ja han passat quasi 350 persones pels meus servicis de preparació física.
Al final, el mètode MYURA naix de totes les derrotes per falta de força i/o resistència que vaig patir en les meues etapes de categories Cadet i Júnior, on no sabia com entrenar per a rendir bé i l’única cosa que feia era improvisar.
És el sistema de treball que em va permetre passar de ser el més feble de la meua categoria a poder guanyar la majoria dels meus combats per KO i sobretot a no lesionar-me malgrat ser el competidor de kyokushin en actiu que més baralles fa a l’any.
La diferència amb altres enfocaments és el treball concurrent i holístic que realitzem amb els atletes, adaptant les seues sessions sobre la base del treball que ja estan fent i sobretot entrenant de manera coordinada totes les capacitats que necessiten desenrotllar perquè sempre es mantinguen en un estat òptim, ja que com saps, en els esports de combat el calendari de competicions és molt imprevisible i et poden avisar amb poca antelació d’una nova baralla, per la qual cosa sempre cal estar preparat.
A més d’això, la meua visió de combinar la ciència amb uns certs aspectes del treball més clàssic o vella escola fan que l’atleta s’adherisca més al procés i gaudi de cada sessió, ja que hui dia és o tota ciència o tot mode bèstia, i des del meu punt de vista cal agafar el millor de cada vessant i saber amb qui poder aplicar un treball més extenuant.
- Quin paper juga la preparació mental en el teu sistema d’entrenament?
Pots tindre el millor físic del món, però si entres al tatami amb por, dubtes o sense focus, ja estàs perdent. Per a mi, la ment és el motor que activa el cos. Cada dia entrene no sols per a estar més fort, sinó per a més resilient mentalment i tindre més certesa en la baralla.
Visualitze el combat abans que ocórrega, entrene baix pressió, i treball la meua identitat per a no entrar com un peleador més.
Ángel Romero és, hui dia, el meu entrenador mental i amb el qual també estem fent projectes conjuntament.
- Quins principis del Kyokushin apliques en la teua vida diària i com els transmets als teus esportistes?
La disciplina del kyokushin i mantindre la calma en moments de pressió m’han portat a poder viure de la meua passió i tindre un negoci en línia exitós de preparació física a través del mètode MYURA.
A més, en “Guanyant per KO”, el llibre que vaig publicar enguany sobre els secrets que connecten el món dels negocis i l’esport d’alt rendiment, parle de com principis bàsics com el desig de guanyar, la persistència, l’enlaire i la humilitat són vitals per a aconseguir l’èxit en qualsevol àrea.
- Quins són els teus pròxims reptes esportius?
No volia revelar-ho encara, però crec que esta entrevista també és bona ocasió per a dir-ho.
Faré el repte més boig de la meua vida i el que cap karateka de kyokushin ha fet fins a la data.
Aprofitant la meua estada ací al Japó, barallaré set Campionats en sis setmanes, barallant l’últim cap de setmana dissabte i diumenge per a fer la prova tan extrema com siga possible.
No sé com puc afectar el meu cos després de tant d’estrés i colps rebuts, però crec que és el moment de fer-lo.
Des del 19 de juliol, a Tòquio, fins al 24 d’agost en Hokkaido, passant ahir per Nagoya, el 3 d’agost, Ishikawa; 10 d’agost, Osaka; 17 d’agost, Aaichi i 23 d’agost, Tòquio.
