El karateka llombaí compartix les seues sensacions després de pujar al tercer calaix del podi en el Campionat Nacional KWF
- Com vas viure la preparació per al Campionat Nacional KWF d’enguany?
Si dic la veritat, no vaig tindre tant de temps per a preparar-me com per a altres campionats, així que cada dia de “sparring” en el dojo ho vaig aprofitar al màxim per a arribar mínimament bé a esta data.
- Quines sensacions vas tindre durant el torneig abans de l’anomalia cardiorespiratòria?
Al principi estava molt tranquil, però quan s’anava acostant l’hora de competir ja començava a sentir eixes papallones en l’estómac… Tots els lluitadors sabem el que és.
- Què recordes del moment en què et vas començar a sentir malament? Vas poder identificar els símptomes ràpidament?
Al principi tenia únicament la sensació de nàusees, amb la qual vaig barallar un combat, guanyant-lo i classificant-me a la semifinal. Res més vaig acabar eixe combat sabia que alguna cosa no anava bé, així que gràcies al meu company Àlex Cachón que em va ajudar, vam poder anar al metge, el qual ens va recomanar que no barallara la semifinal.
- Malgrat l’incident, vas aconseguir pujar al podi amb una medalla de bronze. Què significa per a tu este assoliment en estes circumstàncies?
És difícil descriure la sensació perquè no vaig poder eixir a barallar, mai m’havia passat i crec que podria haver aconseguit un millor resultat si haguera estat bé, anava per totes, però hi ha vegades que has de mirar per la teua salut. Un tercer lloc que fa gust de poc.
- Com has adaptat el teu entrenament després d’este episodi de salut?
A l’espera que els professionals em diguen el que he de fer, he decidit estar uns dies entrenant força, sense cardio, no vull accelerar el cor una altra vegada, descansar un poc i si puc reprendre la rutina al més prompte possible.
- Quins són els teus pròxims objectius dins del karate, tant a curt com a llarg termini?
Pense que l’objectiu primordial de tot practicant de Kyokushin és no perdre l’esperit tan característic que els nostres mestres i companys ens ensenyen, tant en el dojo com fora d’ell.
Esportivament parlant, sempre he tingut un objectiu fix, tocar podi en un Europeu de Shinkyokushin, ningú me’l llevarà del cap i encara que ara, per tema d’estudis, no podré estar molt centrat en el karate, espere que algun dia eixe objectiu siga una realitat.