La karateka del Club Karate Do la Torre Moncofa va véncer en l’inici de la Lliga Iberdrola 2025 dins de la categoria Kata Veteranes 3 Femení 46-50 anys
Diana Bagan Manzanet (Nules, 1977) va aconseguir l’or en la primera jornada de la Lliga Iberdrola de Karate 2025 en la categoria Kata Veteranes 3 Femení 46-50 anys, celebrada del passat 17 al 19 de gener en el Poliesportiu Taronja Arena (Palma del Río, Còrdova).
La karateka ens parla d’este triomf i altres qüestions esportives:
- Diana, amb quines expectatives vas afrontar la primera jornada de la Lliga Iberdrola de Karate?
Les meues expectatives sempre van encaminades a estar en el podi, a entrenar superant-me cada dia per a arribar pel cap alt.
- Com recordes el teu camí cap a l’or en l’inici de la Lliga?
Per a mi, va ser una continuació de l’últim campionat. Tan sols era un mes després del final de la Lliga, així que vaig continuar amb la preparació que havia portat per a este últim campionat, malgrat estar Nadal pel mig. La incertesa era les noves competidores que, per edat, passaven de categoria.
- Què significa aconseguir un resultat així en una competició nacional?
Per a mi, és una gran satisfacció. La primera vegada va ser en 2023 i ho recordaré com un dels moments més increïbles de la meua vida. Després de 10 anys apartada del món del karate, a penes un any després de la meua volta guanyava un campionat nacional. Va ser increïble! Després d’això, hi ha hagut ors i hi ha hagut bronzes. Tots ells m’han ensenyat i animat a continuar, a eixir de la meua zona de confort i a buscar les ferramentes i treballar-les amb constància i disciplina per a ser millor.
Diana Bagán: “El meu primer campionat nacional el recordaré com un dels moments més increïbles de la meua vida”.
- Com vas començar en el karate?
Vaig començar amb 5 anys quan el meu pare va crear el Club Karate-Do de Vila-real. Vaig créixer en el gimnàs, entrenant quasi diàriament. Va haver-hi anys que era igual que fora el dia de Nadal, Any Nou o el 15 d’agost! I així va passar la meua infància i adolescència, fent katas i competint.
- Amb la teua trajectòria, què et motiva cada dia a continuar competint al màxim nivell?
Alçar-me cada dia pensant que tinc un objectiu que és continuar estant en el podi i donant guerra, em dona una força tremenda. Pensar que acabe de complir 48 anys i que, esportivament parlant, estic en el millor moment de la meua vida em carrega les piles i fa que puga afrontar qualsevol repte que em propose. I, sobretot, m’agradaria ser un exemple i un referent de tenacitat, disciplina, constància i esperit de superació per a les meues filles. Que aprenguen que les coses s’aconseguixen treballant, entrenant, estudiant… que no cauen del cel!
- Com concilies el teu àmbit laboral amb la pràctica del karate?
Soc una persona molt disciplinada i amb uns hàbits de vida molt marcats. Els meus entrenaments diaris són prioritaris i si els deixe per a les vesprades pot ser que, per treball, xiquetes o cansament i càrrega mental de tot el dia, no el realitze com m’agradaria. Per tant, solc entrenar a primera hora del matí que és el meu millor moment. Abans de començar la jornada laboral. Entre 05.50 i 06.00 hores m’alce i a les 06.15 hores em pose amb l’entrenament que em toque, bé siga kata o la sessió de força el meu preparador físic, Hugo Ballester, m’haja preparat. Fet això, afronte el dia d’una forma més optimista i feliç perquè el més important està fet.
La karateka del Club Karate Do la Torre Moncofa va véncer en l’inici de la Lliga Iberdrola 2025 dins de la categoria Kata Veteranes 3 Femení 46-50 anys.
- Queda algun títol o fita esportiva en la teua carrera que et faria il·lusió per aconseguir?
De moment em conforme a continuar a este nivell que em permet compaginar bé karate i família. Ara bé, representar a Espanya en un campionat internacional seria brutal! Un campionat europeu Màster seria un gran punt! Sí que és cert que tinc una espineta clavada, des de setembre de 2011 quan es van celebrar a Nova York les Olimpíades de Policies i Bombers (soc Policia Local en excedència). M’hauria agradat molt participar en karate, però en aquell moment no vaig poder anar. Enguany he participat en l’Europeu de Policies i Bombers i qui sap si un d’estos anys puc fer-ho en el mundial o les olimpíades d’este col·lectiu.